El divendres 4 de maig, els alumnes del batxillerat científic i tecnològic, vam tenir l’oportunitat d’anar a visitar el Sincrotró ALBA, una infraestructura científica ubicada a Cerdanyola del Vallès.

El Ferran Fernàndez, físic del Sincrotó, ens va explicar que el Sincrotró ALBA es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons per produir llum, que permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats. Els electrons arriben a velocitats properes a la llum, que al estar carregats i accelerats emeten radiació, però per una altre banda, com més energia tinguin, més petites seran les ones i més clares i definides seran les observacions de les mostres.

Els microscopis que s’utilitzen són els microscopis raigs-X, ja que, aquests no danyen la mostra a diferència dels electrònics, malgrat tenir una millor resolució.

Actualment, l’ALBA disposa de 8 línies de llum operatives que comprenen tant els raigs- X  tous com durs, i es destinen principalment a la biociència, la matèria condensada (nanociència i propietats magnètiques i electròniques) i la ciència dels materials. A més, està disponible per a oferir servei a més de 1000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any. Els treballadors del Sincrotró que es dediquen a la part científica, majoritàriament són físics, encara que hi ha biòlegs, matemàtics i a més estan els tècnics i enginyers que s’encarreguen del manteniment i funcionament del Sincrotró.

Com a curiositat, les escales que n’hi ha per arribar a la infraestructura on es troben els electrons, no toquen el terra, ja que les vibracions que produirien podrien alterar els recorreguts dels electrons i com a conseqüència es desviarien de la seva trajectòria i els científics no podrien observar la mostra degut a que no hi hauria llum. A més a més, al costat hi havia una fàbrica de ceràmiques que va haver de traslladar-se, perquè quan la seva maquinària s’encenia, totes les alarmes del Sincrotró sonaven, per culpa de les vibracions produïdes.

En l’àmbit de la recerca, n’hi ha hagut projectes relacionats amb l’espectroscòpia (estudiar l’energia dels àtoms), la difracció (utilitzat en proteïnes cristal·litzades), en la lluita contra la malària, i també n’hi hagut relacionades amb la història de l’art, per exemple, per a saber per quins materials està realitzada l’obra que estaven estudiant i els pigments utilitzats per l’elaboració de la pintura, van fer servir el Sincotró ALBA, és a dir, aquesta tecnologia no només repercuteix en l’àmbit científic-tecnològic  sinó que també en altres. També han anat a fer recerca empreses de cosmètica per fer investigacions sobre el col·lagen (el qual s’utilitza en les cremes rejovenidores), utilitzant cèl·lules de la cua de les rates, ja que en aquestes es troba en gran quantitat. Unes altres recerques estarien més relacionades amb l’enginyeria genètica, com per exemple, la investigació que van fer sobre les fibril·les i microfibril·les del pernil per saber la seva exacte composició i així poder sintetitzar aliments als laboratoris.

Per finalitzar explicaré una anècdota que va passar als Estats Units i es que Coca-cola company, volia utilitzar aquesta tecnologia per saber com mantenir el mateix gust de la seva Coca-cola, però treien alguns ingredients o quantitat d’aquest, per tant van redactar la seva proposta de projecte i esperar a que sigui acceptada, els Estats Units la va acceptar però amb un requisit, Coca-cola company havia de pagar tota una línia d’investigació i després ja podrien dur a terme el seu projecte. Primerament ells ho van refusar i van proposar al govern de crear el seu propi Sincrotró però, com era d’esperar, els hi van negar la seva proposta, ja que si ens parem a pensar, l’última cosa que vol un govern és que un empresa privada tingui accés il·limitat a un accelerador de partícules. De la mateixa manera que es pot fer recerca per avançar i descobrir nous medicaments, també es pot fer a l’inversa, per a reforçar una malaltia perquè sigui més difícil de tractar i provocar una pandèmia. Així que al final Coca-cola va haver d’acceptar les condicions d’E.E.U.U i pagar tota una línia d’investigació per poder posar en marxar el seu projecte.